MES + MÚSICA (2005-2010)

 En aquest apartat "Més +" volem recordar breument tot un seguit d'activitats que també hem fet durant el període 2005-2010

2005

Començem amb la visita a la Sagrada Família poc abans de ser consagrada, en un convit-assaig que es va oferir a totes les corals del territori que volguessin participar a cantar

2008

Concert amb obres dels fons de manuscrits musicals (s XVIII-XIX) de l'arxiu de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot. Recuperats, per tal de donar-los a conèixer per la Capella de Música de Sant Esteve, creada per aquest fi. 

Amb l'intent de vincular el projecte amb la ciutat, aquesta V Edició, de marcada referència al compositor Josep Carcoler va comptar amb tres cors olotins, solistes i orquestra de proximitat. Dirigits per Elisenda Carrasco.

2008

Concert de Nadal de les Corals Olotines a l'escola Pia d'Olot

2010

Cicle Coral de la FCEC a Girona (Montjuic) amb el Cor Montjuic

2010

Cicle Coral de la FCEC a Olot amb el Cor Montjuic i la Coral Bell Ressò de Cassà de la Selva

2010

Concert Cloenda de Curs 2009-10 de Cantabile a Sant Esteve d'en Bas

2010

Concert a Sabadell, església de Sant Agustí

2010

Concert Club Nàutic Platja d'Aro. També al 2011

2010

VI Edició de la Música dels Mestres de Capella de Sant Esteve d'Olot. En aquesta edició s'ha volgut recuperar repertori d'àries i dues obres per cor,de Josep Castellò i Joan Pusalgues. Cor i orquestra dirigits per Elisenda Carrasco.

Cites Musicals de Daniel Baremboim

Llegint el llibre “Daniel Barenboim – Edward W. Said, Paralelismos y paradojas”, he trobat algunes frases i paràgrafs que subscric completament i els voldria compartir amb vosaltres. Els aniré posant mica en mica per no empatxar-vos. M'agradaria que féssiu comentaris.     Joan Asin

 

La partitura no és la veritat. La partitura no és l'obra. L'obra existeix quan tu la transformes en só.

---------------------------------------------------------------------------------

L'ASSOCIACIÓ ENTRE LLETRA I MÚSICA?

.... En la obra de Wagner he estudiado el texto y he analizado las ideas que surgen de él, pero siempre trato de encontrar su auténtica expresión en la música en sí misma; con mucha frecuencia, encuentro que lo que a mí me parece el auténtico sentido de la música, va de la mano con el texto. Si no es así, el texto no encaja y es que algo está mal. Pero no creo correcto estudiar el texto primero y luego tratar de ver cómo encaja la música en él, porque, aunque Wagner escribió primero el libreto y luego la música, buscaba un arte unificador. Y produjo una unidad formada por sonidos y palabras que iban juntos de forma absoluta e indivisible. La expresividad no procede solamente del hecho de que se muestren sentimientos muy valiosos, el amor, la muerte o lo que sea, sino que se produce casi de forma omomatopéyica, cuando coinciden el sonido de la sílaba y una nota determinada. Creo que si se estudia primero el texto y luego se analiza cómo concuerda la música, se logrará, por supuesto, porque el autor lo pensó para eso, pero no se consigue la misma profundidad de expresión musical que cuando se procura estudiarlos por separado. Creo que hay que estudiar el texto musical y el texto literario de forma totalmente independiente y luego ver cómo encajan. Pero si tratas de adaptar la música a tu análisis del texto disminuyes la capacidad de expresión.


__________________________________________________________________________


EL TEMPO?

El tempo siempre está en relación con el contenido y, a mi parecer, muchos músicos cometen el error fatal de decidirse por un tempo desde el primer mometno.

__________________________________________________________________________

LA TONALITAT....

¿Por qué supone la figura de Wagner un momento tan decisivo en la música? ¿Por qué se pregunta siempre lo que sucedió "después de Wagner"? Hay una clara respuesta: la pérdida de la tonalidad. Con la pérdida de la tonalidad se pierde cierta dimensión de la música, que no es posible sin armonía. Durante generaciones existió un lenguaje musical y una especie de consenso racional, de Bach a Wagner, pero después desaparece. Es como si hubiera dejado de existir, ............. Es el principio de la tensión y la liberación de ésta lo que desaparece cuando desaparece la tonalidad, y se hace necesario crear otros medios, en cierto modo, más artificiales.

__________________________________________________________________________

Comiat a en Xevi Anguera

Ahir, 21 de Novembre vàrem acomiadar en Xevi, el nostre president i el nostre amic. Us convido a expressar el que vareu sentir si en teniu ganes. Jo desitjo compartir amb vosaltres el fort sentiment de grup que vaig experimentar ahir quan tots érem allà per dir-li "adéu, fins sempre o gràcies per aquest temps plegats" Tots els que vàrem poder hi érem i els que no hi éreu físicament sé que també hi éreu ben presents.

Vaig experimentar el buit que ens deixava i a la vegada tot el que havia despertat en nosaltres de tendresa i d'entusiasme. Ens havia demostrat com ens apreciava. Va quedar agotadíssim el dia que ens va venir a veure, i en certa manera a dir-nos adéu, a Sabadell, però ens comentava la seva mare que volia venir, que li feia molta il.lusió...Nosaltres aquell dia vàrem saber que el temps se li escurçava però ell no escatimava la vida, la va viure fins al final. 

Recordo quan en la darrera reunió que vàrem fer per la coral,  ja no era capaç de recordar les tasques que calia fer-se pels concerts de l'Octubre. Ell, però, no desistia, no tirava la tovallola i em demanà que li escrigués el què  havia de fer. Tots sabem que ho feia amb molt d'esforç però això no era  excusa per a ell, volia continuar fent-nos de "pressi"malgrat les limitacions. 

La seva valentia i l'esperit d'amor a la vida que ens demostrà no les oblidaré. Conèixe'l ha estat per a mi un lliçó de senzilleza, d'entusiasme, de vitalitat i de mirada franca i sincera.Encara el veig quan en un assaig, i just abans de començar a cantar, es va aixecar per abraçar-me perquè feia dies que no ens havíem vist. La seva expontaneïtat em va sobtat tant agradablement...

En Xevi era així. Trucava a la porta amb la Nona i l'Uriel i et deia:"Hola us venim a veure..." sense més.

 És el primer company del Cantabile que acomiadem i resulta molt dolorós.Però em vull quedar amb tot el què el seu pas ens ha deixat i amb els  fruïts que com a grup hem experimentat.

Ara, en les nostres sortides a Hosca i a França hi serà ben present. Va moure el projecte cuitats 3.0 i va alegrar-se molt quan ens van comunicar que hi participaríem.Encara quan el vàrem visitar la setmana passada va interessar-se pel projecte. Tots dos sabíem que ell ja no hi seria, però el somriure i l'interès per nosaltres i les nostres vivències es mantenia intacte. A en Xevi li encantaven les sortides, la vida de grup, els intercanvis,,,Entenia que el Cantabile necessitava compartir experiències fora de l'aula d'assaig, que això també ajuda a cantar millor.   

Aquest any nosaltres tindrem la oportunitat de viure-ho i em fa doble il.lusió.

Gràcies.

Carme