Ahir, 21 de Novembre vàrem acomiadar en Xevi, el nostre president i el nostre amic. Us convido a expressar el que vareu sentir si en teniu ganes. Jo desitjo compartir amb vosaltres el fort sentiment de grup que vaig experimentar ahir quan tots érem allà per dir-li "adéu, fins sempre o gràcies per aquest temps plegats" Tots els que vàrem poder hi érem i els que no hi éreu físicament sé que també hi éreu ben presents.
Vaig experimentar el buit que ens deixava i a la vegada tot el que havia despertat en nosaltres de tendresa i d'entusiasme. Ens havia demostrat com ens apreciava. Va quedar agotadíssim el dia que ens va venir a veure, i en certa manera a dir-nos adéu, a Sabadell, però ens comentava la seva mare que volia venir, que li feia molta il.lusió...Nosaltres aquell dia vàrem saber que el temps se li escurçava però ell no escatimava la vida, la va viure fins al final.
Recordo quan en la darrera reunió que vàrem fer per la coral, ja no era capaç de recordar les tasques que calia fer-se pels concerts de l'Octubre. Ell, però, no desistia, no tirava la tovallola i em demanà que li escrigués el què havia de fer. Tots sabem que ho feia amb molt d'esforç però això no era excusa per a ell, volia continuar fent-nos de "pressi"malgrat les limitacions.
La seva valentia i l'esperit d'amor a la vida que ens demostrà no les oblidaré. Conèixe'l ha estat per a mi un lliçó de senzilleza, d'entusiasme, de vitalitat i de mirada franca i sincera.Encara el veig quan en un assaig, i just abans de començar a cantar, es va aixecar per abraçar-me perquè feia dies que no ens havíem vist. La seva expontaneïtat em va sobtat tant agradablement...
En Xevi era així. Trucava a la porta amb la Nona i l'Uriel i et deia:"Hola us venim a veure..." sense més.
És el primer company del Cantabile que acomiadem i resulta molt dolorós.Però em vull quedar amb tot el què el seu pas ens ha deixat i amb els fruïts que com a grup hem experimentat.
Ara, en les nostres sortides a Hosca i a França hi serà ben present. Va moure el projecte cuitats 3.0 i va alegrar-se molt quan ens van comunicar que hi participaríem.Encara quan el vàrem visitar la setmana passada va interessar-se pel projecte. Tots dos sabíem que ell ja no hi seria, però el somriure i l'interès per nosaltres i les nostres vivències es mantenia intacte. A en Xevi li encantaven les sortides, la vida de grup, els intercanvis,,,Entenia que el Cantabile necessitava compartir experiències fora de l'aula d'assaig, que això també ajuda a cantar millor.
Aquest any nosaltres tindrem la oportunitat de viure-ho i em fa doble il.lusió.
Gràcies.
Carme